Amado Alfadni és un artista sudanés nascut a Egipte. La seva infància va transcórrer entre dos entorns: els carrers d’El Caire i la llar sudanesa. A relació, sovint tensa, entre aquests dos àmbits ha influït fortament la seva mirada sobre les dues cultures. La necessitat d’expressar aquesta perspectiva dual el va impulsar a dedicar-se a l’art i n’ha guiat el treball des d’aleshores. La seva obra planteja la relació entre els inclosos i els exclosos i obre un diàleg sobre els temes de la identitat i la política. La seva pràctica artística té un fort component de recerca i documentació dels esdeveniments històrics, especialment una relectura desde la perspectiva del nadiu de la història colonial. En els seus projectes més recents s’ha centrat en la història de l’esclavatge militar i les caravanes d’esclaus que creuaven el Sàhara des d’Al Fasher (Sudan) fins a Daarb el Arab’en a Asyut (Egipte).

Fens ús de diferents mitjans: pintura, volum o dibuix, en M’barek Bouhchichi desmantella la narració reimaginada cap a móns i qüestions que atrauen les seves tendències. Ubica les seves obres a la intersecció de l’estètica, la singularitat de la imatge i les percepcions socials, explorant àrees de combinacions possibles que obren oportunitats per una reescriptura personal.

El descobriment d’altres camps i horitzons imaginaries és un tema essencial en la seva proposta artística. A força de fer exposicions, M’barek Bouhchichi ha guanyat una identitat plàstica molt conscient. Haver exposat a diverses galeries tant al Marroc com arreu, ha portat el seu treball plàstic més enllà de la pertinença a una sola cultura. L’artista, guiat per una visió universal, no pot adherir el seu treball als límits d’una sola cultura que sigui exclusiva en relació a d’altres cultures amb les quals l’artista afirma estar en deute. Les inauguracions de les seves exposicions no passen desapercebudes. De Marràqueix fins a Pontevedra i de París a Sao Paulo, l’artista posa la seva obra sota la mirada plural i multifacètica dels amants de l’art. Al seu torn, la seva obra guanya en coherència i en la necessitat constant d'interrogar la pràctica artística de la pintura, que fins al moment li era pròpia.

Pau Catà ha treballat durant més de deu anys al món cultural com facilitador i curador. Després de realitzar estudis d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona l’any 2004, va obtenir una beca Erasmus per estudiar a Itàlia i Grècia. Aquell mateix s’instal·la a Londres per treballar al British Museum i a la White Cube Gallery. Té un màster en Gestió crítica de les Arts i Estudis Culturals per la LSBU. Des de 2009 és fundador i director del CeRCCa, Centre de Recerca i Creació Casamarles, un programa de i de recerca i residència d’artistes ubicat als afores de Barcelona. A banda d’aquesta dedicació, ha estat implicat en múltiples projectes de recerca sobre mobilitat artística i programes de residències artístiques. Actualment és doctorand a la Unversitat d’Edinbrugh i co-coordinador del NACMM – Mapa de la Mobilitat Cultural al Nord d’Àfrica / Platform Harakat i Kibrit.

Carlos Pérez Marin va graduar-se a l’Escola d’Arquitectura de Sevilla, a Espanya, l’any 1997 i va fundar el seu propi despatx a Ceuta des d’on ha realitzat projectes de planificació urbanística, paisatgisme, vivenda, cultura, enginyeria civil, assessorament, educació i patrimoni per Espanya, França i Marroc. És col·laborador assidu d’artistes com Younes Rahmoun, realitzant instal·lacions artístiques. L’any 2013 va fundar Marsad Drâa, un observatori de les regions desèrtiques del Marroc, investigant sobre el patrimoni, l’arquitectura, la planificació urbanística, l’eficiència energètica, la desertificació, l’art contemporani o l’antropologia... Des de 2015 co-organitza la Caravana Tighmert, una laboratori de creació contemporània per les cultures dels oasis. Entre 2010 i 2013 ha estat professor a l’Escola Nacional d’Arquitectura de Tetuan i des de l’any 2017 ensenya a l’Institut de Belles Arts de Tetuan.

Heidi Vogels, nascuda l’any 1978, és artista, cineasta i organitzadora assentada a Amsterdam. Al seu treball artístic, aplica la fotografia, el cinema i altres formes de recerca amb l’objectiu de redefinir la perspectiva de la nostra realitat quotidiana i el que l’envolta. Amb la seva implicació en projectes que tenen lloc en contexts determinats durant períodes concrets (a vegades anys), construeix un “món” íntim de relacions entre pensament, trobades i situacions. Arrelat en unes bases conceptuals sòlides, per tant, el seu treball consisteix en històries de múltiples capes, que es mouen entre l’art, el cinema i la teoria. Des de 2011 treballa a Fès, al Marroc – fent una investigació i un procte fílmic sobre l’espai del jardí (actualment en fase d’edició) i espera emprendre els propers passos per obrir el jardí com concepte productiu.